Els alumnes de 6è som una mica despistats a vegades... i amb tanta feina que tenim ara a les acaballes del curs, havíem oblidat explicar-vos la NOSTRA AVENTURA A LLOFRIU!!!
Encara ningú us n'ha fet cinc cèntims del que ens va passar?!
Doncs no patiu, hem redactat l'aventura i us l'expliquem a continuació:
Era un divendres a les vuit del matí tocant les nou, quan vam sortir de Palafrugell per anar caminant fins a Llofriu. Va ser un trajecte a peu molt llarg però entregtingut. Les senyoretes ens guiaven i en algun moment, es van desorientar, però gràcies a l'ajuda d'un ciclista vam reconduir la ruta fàcilment.
Al cap d'una estona, ja vam arribar a Llofriu. Vam esmorzar durant el camí i a l'arribada al poble, vam poder jugar a futbol a la pista vora l'església, uns 10 minuts abans que comencés el taller.
El taller tractava sobre l'alzina surera. Vam treballar per equips amb diferents fitxes on havíem de completar informació. Quan la vam acabar, vam tornar cap a la pista i allà vam dinar tranquil·lament.
Fins ara, feia molt bon temps i era agradable estar al bosc, a fora jugant, dinant, parlant... Però de cop, el cel es va començar a enfosquir. Van aparèixer uns núvols que anunciaven pluja. Les senyoretes van comentar-nos que la millor opció era començar a caminar cap a Palafrugell i un cop allà, anar a jugar al parc vora l'estació d'autobusos. Allà si plovia ens podríem aixoplugar, i a Llofriu no.
Al cap d'uns minuts, quan ja havíem reprès el nostre viatge de tornada, ens van començar a caure petites gotes. Vam començar a caminar més ràpid, i cada vegada plovia més. Les gotes cada vegada eren més grosses i nosaltres cada cop corríem més. La pluja era constant i anava a més, tant, que va començar a caure pedra! Mare meva... calamarsa! El que ens faltava...
Alguns ens sentíem perduts, teníem por, corríem i algun company va empassegar. Les senyoretes Eva i Anna ens calmaven, dient-nos que tan sols era aigua, que estiguéssim tranquils, que ningú badés... però nosaltres no ho veiem gens clar.
Vam sortir del bosc, i vam arribar a la carretera, al pont que ens portava al cementiri. Seguia i seguia plovent. Estàvem xops, literalment!
La senyoreta ens va indicar que es poséssim sota un arbre i esperéssim a tots els companys. Quan en vam ser forces, vam córrer cap al cementiri per aixoplugar-nos perquè la pluja no s'aturava.
Allà vam esperar als nostres companys, que estaven acompanyats per la senyoreta Eva.
Un cop allà, molts comentàvem que d'això en podríem fer una pel·lícula! Quina aventura estàvem vivint! Molls i alguns, morts de fred...
Quan van arribar els companys, vam sortir del cementiri perquè semblava que començava a afluixar la pluja.
Al cap de 5 minuts comptats, els núvols van començar a desaparèixer i es va imposar el sol. Mare meva, semblava impossible el que havíem viscut!!
Les senyoretes ja van començar a trucar als nostres pares i a les 14.45h ens recollien a l'estació d'autobusos. L'excursió es va acabar dues hores abans, xops de cap a peus, un xic congelats, i amb una aventura súper emocionant a la butxaca i que la recordarem per sempre!
